En primer lloc, agrair-vos a totes i tots la vostra assistència a l’acte de commemoració del passat dia 24 de gener, i agrair la tasca que realitzen les tècniques de la regidoria i el personal de l’ajuntament per fer possible la nostra tasca.
Recordar avui el que va passar a Les Franqueses fa 85 anys no és una simple tasca de commemoració. La recentment creada regidoria de Memòria històrica i Patrimoni té entre els seus objectius aportar el seu granet de sorra al treball de crear memòria crítica sobre aquells terribles fets, precisament per contribuir a conscienciar a la societat perquè no consentim, per acció o omissió, que tornin a passar.
El 24 de gener de 1939 van morir 3 veïns i veïnes:
Jaume Freixas Fumanal de 27 anys.
Àngela Girbau Bassas de 18 anys.
Esteve Trasserras Codina de 43 anys.
Els avions que van llençar les bombes van ser avions italians de l’Aviació Legionària del règim feixista italià de Benito Mussolini, que feien suport aeri als militars colpistes de Francisco Franco. Posteriorment, també vam patir un bombardeig de la Legió Còndor, del regim nazi alemany d’Adolf Hitler, que també feia suport a Franco.
Segurament algunes de les tripulacions d’aquests avions, algun d’aquests joves italians i alemanys, van participar en el bombardejos en altres ciutats de l’Estat Espanyol.
Encara més, segurament van participar posteriorment en bombardejos en altres indrets del Món: Etiòpia, Polònia, Bèlgica, Luxemburg, Holanda, Dinamarca, Noruega, França, Regne Unit, Iugoslàvia, Grècia, Líbia, Tunísia, Egipte i la Unió Soviètica, entre altres, sense oblidar les accions japoneses sobre la Xina. En un dels pitjors moments de la història de la humanitat que va causar el feixisme: La Segona Guerra Mundial a la qual va arrossegar al Món, a l’horror més terrible. Segurament centenars, o milers de víctimes en mans d’aquestes tripulacions. Ciutats terriblement bombardejades com: Varsòvia, Rotterdam, Londres, Amsterdam, Stalingrad i Leningrad per dir algunes. Molts pobles i ciutats de la península, com les Franqueses del Vallès, vam ser les víctimes d’un pervers experiment de preparació d’aquests horrors que vindrien posteriorment.
Va arribar 1945 i va semblar que l’horror del feixisme havia estat derrotat, però en el nostre cas encara vam haver d’esperar a 1975, abandonats en certa manera, però amb l’orgull de ser l’estat on el feixisme va rebre més oposició.
I encara que el malson sembla llunyà i cosa del passat, sols cal tornar a observar el Món en el qual vivim actualment, per tenir dubtes de si es va aconseguir derrotar la barbàrie. Però això no ens ha de fer defallir per mantenir la flama d’una simple i digna consigna: No passaran!
Regidor de Memòria Històrica i Patrimoni, Regidor de Cultura